DESAYUNO - CENA - SABADO - CAPTAR LA BONDAD - JIMMY DEAN,./ ENREDATE - ¡ QUE HAY DE NUEVO ! - ESPERANZA SPALDING - AMOR PROPIO,.

TITULO: DESAYUNO - CENA - SABADO - CAPTAR LA BONDAD - JIMMY DEAN,.

Jimmy Dean - foto,.

Jimmy Dean
Datos generales
Nombre real	Jimmy Ray Dean
Nacimiento	10 de agosto de 1928 Plainview, Texas
Nacionalidad	Estadounidense
Muerte	13 de junio de 2010 Virginia
Ocupación	Actor, músico y cantante
Género(s)	Country
Instrumento(s)	vocal, guitarra
Período de actividad	1953 - 2010
Discográfica(s)	Columbia Records RCA Records
Artistas relacionados	Roy Clark, Patsy Cline, Charlie Rich
Web
Sitio web	Dean's Website
Ficha	Jimmy Dean en IMDb

Jimmy Ray Dean¹ (10 de agosto de 1928 - 13 de junio de 2010)² fue un cantante de country, actor y hombre de negocios estadounidense.

Menú

0:00

Jimmy Dean: Nine Pound Hammer

Aunque puede ser más conocido como el creador de la marca Jimmy Dean sausage brand, se convirtió en una personalidad televisiva desde 1957, alcanzado la fama en 1961 con su hit crossover "Big Bad John" y su serie de televisión The Jimmy Dean Show, quien también dio a Jim Henson, creador de los teleñecos su primera entrada en el negocio de los medios de comunicación.
Su carrera como actor incluye un papel como Willard Whyte en la película de 1971 de James Bond Diamonds Are Forever. Vivió cerca de Richmond, Virginia y fue nominado para el Country Music Hall of Fame en 2010 aunque solo consiguió entrar a título póstumo.

Discografía

• Jimmy Dean discography

 Desayuno - Cafe con leche tostadas de bimbo con mermelada, mantequilla, y un zumo de naranja,.

Cena - Ensalada verde con autón y huevo cocido, pan, beber agua, postre , una manzana,. 

 TITULO: ENREDATE - ¡ QUE HAY DE NUEVO ! - ESPERANZA SPALDING - AMOR PROPIO,.

Esperanza Spalding - foto,.

Spalding actuant al Newport Jazz Festival el 10 d'agost de 2008

Esperanza Spalding (nascuda el 18 d'octubre de 1984)^[1] és una baixista, cel·lista i cantant de jazz estatunidenca.
Ha guanyat quatre Grammy Awards, incloent el de Grammy Award for Best New Artist al 53rd Grammy Awards,^[2] fent d'ella la primera artista de jazz que ha guanyat el premi.^[3][4]

Biografia

Spalding es va criar al barri King de Portland, Oregon,^[5] un barri que ella va descriure com un "ghetto" i que feia "força por".^[6] Era d'una família monoparental.^[7]
El seu pare era afroamericà i la seva mare de descendència gal·lesa, nativa americana i hispànica.^[6][8][9] Spalding també té interès en la música d'altres cultures incloent la de Brasil,^[10] comentà que: "Amb les cançons portugueses, la frase i la melodia estan intrínsecament enllaçades amb l'idioma i això és bonic."^[11]
Quan Spalding tenia cinc anys, la seva mare li va ensenyar a tocar el violí i fins als 15 anys Spalding el va tocar a la Chamber Music Society of Oregon.^[7] Spalding va tenir gran part de la seva educació elemental a la seva casa (Homeschooling),^[7] però també va acudir a la King Elementary School de Portland.^[5] Spalding també va aprendre a tocar la guitarra, l'oboè i el clarinet aband de descobrir el contrabaix (double bass) a l'institut.^[7][12] Ella és capaç de cantar en anglès, castellà i portuguès.^[13]

Spalding tenia la intenció de tocar el violoncel,^[11] però va descobrir el contrabaix als 14 anys a The Northwest Academy on va guanyar una beca.^[14][15]

Spalding actuant a Umbria Jazz Festival a Perugia, Itàlia el 2007

Gary Burton, vicepresident executiu a a Berklee, va dir el 2004 que Spalding tenia "un gran moment sensible, ella pot llegir amb confiança les composicions més complicades, i comunica la seva personalitat optimista en tot el que toca".^[14]
Ben Ratliff va escriure al The New York Times el 9 de juliol de 2006, que la veu de Spalding ella pot cantar en veu baixa, gairebé en un somni i que Spalding inventa el seu propi espai femení, un so diferent de dalt a baix".^[16] El seu primer àlbum, Junjo, va aparèixer el 18 d'abril de 2006, sota Ayva Music.^[17][18]

Spalding actuant el desembre de 2009 al concert dels Premis Nobel

Quan se li va preguntar el 2008 per què toca el contrabaix en lloc d'un altre instrument, va contestar que això no era una elecció sinó que el contrabaix "té el seu propi arc" i ressonava amb ella.^[19]