Orson Welles - foto
  Orson Welles |
|
|---|---|
 Orson Welles als 22 anys |
|
| Naixement | George Orson Welles 6 de maig de 1915 Kenosha, Wisconsin (EUA) |
| Mort | 10 d'octubre de 1985 Los Angeles, Califòrnia (EUA) |
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Cònjuge | Virginia Nicholson (1934-1940) Rita Hayworth (1943-1948) Paola Mori (1955-1985) |
| Premis Oscar | |
| Millor guió original 1942 - Ciutadà Kane Oscar honorífic 1971 - Trajectòria cinematogràfica |
|
| Premis Grammy | |
| Millor enregistrament parlat: 1982 - Donovan's Brain |
|
| Festival de Canes | |
| Gran Premi del Jurat 1952 - Othello Millor actor 1959 - Compulsion |
|
| Mostra de Venècia | |
| Lleó d'Or per la carrera 1970 - Trajectòria cinematogràfica |
|
| Millors pel·lícules (Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb) |
|
| 1973 F. for Fake 1968 The Immortal Story 1965 Chimes at Midnight 1962 Le Procès 1958 Touch of Evil 1955 Mr. Arkadin 1952 Othello 1948 Macbeth 1947 La dama de Xangai 1946 El desconegut 1942 Els magnífics Amberson 1941 Ciutadà Kane |
|
|
|
|
| IMDB | Fitxa a IMDb |
Biografia i obra
Welles va néixer a Kenosha, Wisconsin. Després d'estudiar amb professors particulars, ingressà a l'escola Todd de Woodstock (Illinois), el 1926, on desenvolupà les seves inquietuds teatrals com a actor, director i adaptador. Als disset anys (1931) marxà a Irlanda amb la intenció de dedicar-se a la pintura, però fent-se passar per més gran, debutà professionalment com a actor al teatre Gate de Dublín amb l'obra Suss the jew. De nou al seu país, formà part de la companyia McClintic-Cornell (1933-34) amb la qual debutà a Broadway, el 20 de desembre de 1934, amb Romeu i Julieta. Com a director, muntà dues obres amb actors negres, un Macbeth (1935) i Doctor Faustus (1936-37), i el 1937 fundà la seva pròpia companyia, Mercury, amb la qual muntà sis obres fins a 1939. El 1946 va estrenar-se La volta al món en vuitanta dies, la seva adaptació de la novel·la de Jules Verne, musicada per Cole Porter.A partir de 1937 esdevingué un reconegut actor radiofònic gràcies al seu personatge de L'ombra, però es féu famosa l'emissió en directe, el 30 d'octubre de 1938, de La guerra dels mons de H. G. Wells. La dramatització de l'obra fou tan realista que va generar en els oients la creença que realment s'estava produint una invasió marciana, estenent-se el pànic a part de la població. Davant tals successos l'autor va haver de fer unes manifestacions en públic explicant que la realització del programa tan sols tenia com a objectiu l'entreteniment de l'audiència. No obstant això, per fonts properes a Welles, s'ha sabut que les seves intencions no eren tan innocents. Aquests èxits van fer que Hollywood es fixés en ell i pel juliol de 1939 hi anà per signar contracte amb la productora RKO. Després de diferents guions desestimats, el maig de 1941 estrenà el seu primer film com a director, actor, coguionista i coproductor, el famòs Ciutadà Kane. A aquest seguiren, com a director, i la majoria també com a actor, els films: Els magnífics Amberson (1942), És tot real (1942-43, documental inacabat), El desconegut (1946), La dama de Xangai (1948), Macbeth (1948), Othello (1952), Mr. Arkadin (1955), Touch of Evil (1958), Don Quixot (1960, inacabat), Le Procès (1962), Chimes at Midnight (1966), Una història immortal (1966), F. for Fake (1973) i L'altra cara del vent (1974-75, inacabat).
Com a actor va tenir una decisiva participació en El tercer home (1949), dirigida per Carol Reed, però en la qual la seva influència en la posada en escena sempre s'ha destacat. Casat amb l'actriu Rita Hayworth (1943-1947), els problemes mantinguts amb els productors de Hollywood, va fer que entre 1948 i 1956 visqués a Europa, on tornà al teatre, per darrer cop, en una versió de Rinoceronts de Ionesco, dirigida per Laurence Olivier a Londres (1960). Els darrers anys es dedicà a interpretar personatges secundaris en pel·lícules no gaire interessants per tal de finançar el seu darrer projecte, L'altra cara del vent. Va morir a Los Angeles, el 10 d'octubre de 1985.
Característiques de l'obra
Il·luminació expressionista en un fotograma d'"Els magnífics Amberson".
Cinema negre
Aquest terme representa un tipus de pel·lícules en el qual es veu expressat el tema etern de la contraposició dualisme entre el Bé i el Mal. Apareixen els aspectes més negatius i abjectes del ser humà: el crim, l'extorsió, la corrupció, l'engany, etc. i personages representatius com la Dona Fatal. Enfront d'aquesta el detectiu privat que busca incansasablemente al delinqüent, encara que això sí, tamissat per un marcat cinisme. El característic estil visual que reflectix, tot això no podia ser altre que l'expressionisme caracteritzat per un elevat contrast entre llums i ombres. Dins d'aquest gènere Welles va fer algunes de les seves pel·lícules més destacades com: La dama de Xangai, Istanbul, El desconegut o Touch of Evil.Pla seqüència
Welles usava aquesta tècnica de planificació en què la càmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat, podent usar "travellings" i diferents grandàries de plans i angulacions en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari. Aquest procediment no s'usa habitualment a causa del gran nombre d'elements que han de coordinar-se (actors, càmera, il·luminació, etc.), havent d'iniciar-se de nou des del principi si alguns d'ells falla. Per aquest mateix motiu resulta més costós que una planificació més fragmentada. Un dels més famosos plans seqüència de la història del cinema pertany a l'arrencada de la seva pel·lícula Touch of Evil, en el qual el suspens centrat en quan esclatarà una bomba col·locada en un cotxe que travessa pel centre de la ciutat, es combina amb la presentació de la parella protagonista, tot això embolicat pel ritme sincopat d'un tema de Henry Mancini.Gran angular
Aquest fou usat sistemàticament utilitzat per Welles en les seves produccions, ja que el tipus d'imatge deformada que ofereix responia perfectament al seu interès per oferir un món oníric i en algunes ocasions de malson.Filmografia
Director
| Any | Pel·lícula | Notes |
|---|---|---|
| 1934 | The Hearts of Age | curt |
| 1938 | Too Much Johnson[2] | |
| 1941 | Ciutadà Kane (Citizen Kane) | Oscar al millor guió original Nominació − Oscar al millor director |
| 1942 | Els magnífics Amberson (The Magnificent Ambersons) | |
| 1946 | El desconegut (The Stranger) | |
| 1947 | La dama de Xangai (The Lady from Shanghai) | |
| 1948 | Macbeth | |
| 1952 | Othello | Gran Premi del Jurat del Festival de Canes |
| 1955 | Mr. Arkadin | |
| 1958 | Touch of Evil | |
| 1958 | The Fountain of Youth | curt / TV |
| 1962 | Le Procès | |
| 1965 | Chimes at Midnight | Nominació − Palma d'Or |
| 1968 | The Immortal Story | TV Nominació − Ós d'Or |
| 1974 | F for Fake | Documental / assaig |
| 1978 | Filming Othello | Documental |
No hay comentarios:
Publicar un comentario